Sentència del Tribunal de Justícia de la UE 9 de març del 2017 relativa al dret a l’oblit

El Tribunal de Justícia considera que no existeix dret a l’oblit en relació amb les dades personals recollides en el registre de societats. El Tribunal de Justícia ( d’acord amb la nota de premsa 27/17) assenyala que la publicitat dels registres de societats té per objecte garantir la seguretat jurídica en les relacions entre les societats i els tercers i protegir, en particular, els interessos dels tercers en relació amb les societats anònimes i les societats de responsabilitat limitada, ja que aquestes societats només ofereixen el seu patrimoni social com a garantia respecte a ells. A més, el Tribunal de Justícia observa que poden produir-se situacions en les quals es necessita disposar de dades personals recollits en el registre de societats fins i tot molts anys després que una empresa s’hagi liquidat.  Per aquest motiu el TJUE decideix que “aquesta ingerència en els drets fonamentals dels interessats (concretament, en el dret al respecte de la vida privada i el dret a la protecció de dades personals, garantits per la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió) no és desproporcionada”.

Sentència Tribunal de Justícia de 9 de març 2017


Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 21 de desembre del 2016: retroactivitat total de les reclamacions contra clàusules sòl

D’acord amb el TJUE La jurisprudència espanyola que limita en el temps els efectes de la declaració de nul·litat de les clàusules sòl contingudes en els contractes de préstec hipotecari a Espanya és incompatible amb el Dret de la Unió.

Segons el comunicat de premsa 144/16:  “el Tribunal de Justícia considera que el Dret de la Unió s’oposa a una jurisprudència nacional en virtut de la qual els efectes restitutoris vinculats a la nul·litat d’una clàusula abusiva es limiten a les quantitats indegudament pagades amb posterioritat al pronunciament de la resolució judicial mitjançant la qual es declari el caràcter abusiu de la clàusula.”

Sentència Tribunal de Justícia 21 desembre 2016

 


SENTÈNCIA RELATIVA AL COS D’ADVOCACIA

La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar Sentència el 31.07.2015 en el recurs contenciós administratiu núm. 969/2012, interposat contra l’Acord de Govern GOV/28/2012, de 27 de març, pel qual es va aprovar el Pla d’ocupació per a la racionalització de l’organització i l’optimització del personal al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya 2012-2014.

De manera molt succinta: a la recurrent, funcionària interina del Cos d’Advocacia de la Generalitat de Catalunya, se li va aplicar la mesura de reducció de jornada en un 15% amb reducció de les retribucions corresponents; cal posar en relleu que alguns col•lectius havien estat exclosos de l’aplicació de la mesura esmentada per l’especialitat i transcendència de les seves funcions. La funcionària interina va recórrer contra l’Acord i la Sentència que ara s’analitza va estimar parcialment el recurs: va declarar disconformes i nuls de ple dret l’Acord i el Pla en allò que es referís al lloc que ocupa la recurrent i també les resolucions i actes dictats en aplicació seva que modifiquessin les característiques del lloc; va reconèixer a la recurrent les retribucions corresponents impagades des de la data de l’efectivitat de la mesura continguda en el Pla fins a la data de finalització de la vigència del Pla, amb els interessos legals corresponents i, finalment, va imposar les costes a l’Administració demandada en la quantitat màxima de 500 euros.

Quant al pronunciament de la Sentència, en destaquem les consideracions següents:

– el règim estatutari del Cos d’Advocacia de la Generalitat de Catalunya ve establert per la Llei 7/1996, de 5 de juliol, i n’és característica pròpia d’aquest règim jurídic, per l’especialitat de les seves funcions de representació i defensa, que es desenvolupi l’activitat professional en règim de dedicació exclusiva i amb incompatibilitat en relació amb qualsevol altra activitat professional.

Aquest marc jurídic s’ha de tenir en compte indefectiblement en adoptar qualsevol mesura que en desdibuixi l’organització com ha estat clarament marcada per la Llei, i considera la Sala que:

“Atendiendo a la especialidad y trascendencia de las funciones del Cuerpo de Abogados de la Generalitat cuyo régimen estatutario se ha recogido por Ley no se comprende la decisión de no incluirse en las exclusiones de la medida de reducción de jornada y salario correspondiente adoptada por el Plan.[…] Sí que es cierto que la Generalitat procedió a tratar de distinta forma a determinados cuerpos de personal por lo que debió acreditar porqué otros Cuerpos también específicos no seguían la misma senda o cuales eran las razones –diagnosis previa, cargas de trabajo, medidas previas de racionalización, etc-que motivaban que no se excluyeran de la reducción.”

– Al marge d’això, la Sentència també recull:

– que en el període probatori del procés s’havia acreditat que hi havia necessitats de personal del Cos d’Advocacia de la Generalitat de Catalunya, sense que s’hagués adoptat cap mesura provisional ni s’haguessin produït processos de provisió dels llocs. Conclou la Sentència que la mesura de reducció d’horari adoptada per als advocats interins no es justificava per un sobredimensionament de la plantilla en aquest cos específic.

– que tampoc no s’havia acreditat una reducció de la càrrega de treball que emparés la mesura d’acord amb el principi d’eficiència.

– que no constava cap element de prova que acredités que es va produir una reducció proporcional i correlativa de la càrrega de feina de la recurrent.

“… Prueba que, ante la alegación realizada, debió practicarse para acreditar que lo que no se producía era un enriquecimiento injusto de la Administración/empleadora, que ante las mismas tareas y funciones paga un salario inferior, puesto que esto sí que es contrario de forma manifiesta al principio de igualdad del artículo 14 CE y también a la cláusula 4 de la Directiva 1999/70.”

En suma, la Sentència conclou que la mesura de reducció de jornada i retribucions es va adoptar en el Cos d’Advocacia de la Generalitat sense una diagnosi prèvia i que durant la seva aplicació tampoc no es va produir cap adaptació per part de l’Administració.

Al marge de la qüestió concreta que s’analitza en la Sentència, es tracta d’un pronunciament important i d’un abast més general ateses les consideracions de la Sala sobre el Cos d’Advocacia, el seu règim estatutari específic i l’especificitat de les seves funcions; la Sala afirma de manera general que les peculiaritats del règim estatutari i de dedicació del Cos d’Advocacia requereixen, per a l’aplicació de qualsevol tipus de mesura de racionalització, que es tingui en compte el seu marc legal, que és el que es correspon amb l’essencialitat de les seves funcions i la seva transcendència per al conjunt de l’Administració de la Generalitat.

STSJ Cat 1-07-15 Reduccio jornada Advocats interins

 

EL TC AFIRMA QUE NO HI HA TERMINI PER RECÓRRER LES DECISIONS DESESTIMATÒRIES ADOPTADES PER SILENCI ADMINISTRATIU STC 2014 Art 46.1 LJCA

El Ple del Tribunal Constitucional ( TC ) ha rebutjat els dubtes de constitucionalitat plantejats pel Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa ( TSJCM ) respecte de l’art . 46.1 de la Llei 29/1998 , de 13 de juliol , reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa ( LJCA ) . Aquest precepte estableix els terminis per recórrer en via jurisdiccional les decisions de l’Administració que es produeixen per silenci administratiu . Segons l’òrgan que planteja la qüestió d’inconstitucionalitat , l’article vulnera el dret fonamental a la tutela judicial efectiva sense patir indefensió ( art. 24.1 CE ) en la seva vessant d’accés a la justícia . L’article 46.1 de la LJCA fixa un termini de sis mesos per recórrer les decisions de l’Administració que es produeixen per silenci administratiu ( és a dir , aquelles en què no
hi ha resolució expressa ) . El precepte afegeix que els sis mesos es comptaran “per al sol•licitant i altres possibles interessats , a partir del dia següent a aquell en que, d’acord amb la seva normativa específica , es produeixi l’acte presumpte ” .
L’origen de la qüestió d’inconstitucionalitat , formulada pel Tribunal Superior de Justícia de Castella La Manxa , és la multa que la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient de la comunitat autònoma va imposar a un particular per haver podat alzines sense la preceptiva autorització. El particular va recórrer la sanció en via administrativa , però el recurs no va obtenir resposta . Davant el silenci de l’Administració, el particular va presentar recurs Contenciós administratiu davant el TSJCM . En les seves al•legacions , l’Administració va sol•licitar al tribunal que rebutgés el recurs per extemporani en haver estat presentat fora del termini de sis mesos que fixa l’article 46.1 de la LJCA.
La sentència del Ple, que compta amb el vot particular discrepant de la ponent , Adela Asua , entén que quan, com en aquest cas , el silenci administratiu té sentit negatiu ( és a dir , quan desestima la petició del particular ) el recurs no està subjecte a cap termini temporal, de manera que el precepte qüestionat no és aplicable a aquests supòsits. En conseqüència , desapareix també qualsevol sospita sobre la seva constitucionalitat , ja que el dret a la tutela judicial efectiva no es veu afectat .
El Ple arriba a aquesta conclusió després d’analitzar l’evolució de la regulació legal del silenci administratiu des de la promulgació de la primera llei reguladora del procés contenciós administratiu, el 1958, fins a l’última reforma de la llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú , el 1999.
La Llei 4/1999 , de 13 de gener , distingeix els efectes del silenci administratiu , segons sigui positiu ( és a dir , estimatori ) o negatiu ( desestimatori ) . L’estimació per silenci administratiu , subratlla el Ple, “té a tots els efectes consideració d’acte administratiu finalitzador del procediment” . Per contra, la desestimació per silenci administratiu ” té els únics efectes de permetre als interessats la interposició del recurs administratiu o contenciós administratiu que resulti procedent ” . És a dir , el silenci administratiu negatiu deixa de ser considerat un ” acte” amb efectes jurídics per tornar a la concepció tradicional segons la qual es tracta d’una ficció legal que obre la possibilitat d’impugnació ” .
Fetes les anteriors consideracions , el TC afirma que , d’acord amb la nova ordenació del silenci administratiu introduïda per la Llei 4/1999 , “ja no tenen encaix en el concepte legal de” acte presumpte “els supòsits en què l’ordenament jurídic determina l’efecte desestimatori de la sol•licitud formulada ” . I , en conseqüència ,” La impugnació jurisdiccional de les desestimacions per silenci no està subjecta al termini de caducitat que preveu l’article 46.1 JCA STC 2014 Art 46.1 LJCA Vot Particular

 

Sentencia de 28 de enero de 2009, de la Sala Tercera del Tribunal Supremo, por la que se fija como doctrina legal que el artículo 242.6 del Texto Refundido de la Ley sobre Régimen del Suelo y Ordenación Urbana, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/1992, de 26 de junio, y el artículo 8.1 b), último párrafo, del Texto Refundido de la Ley de Suelo aprobado por Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de junio, son normas con rango de leyes básicas estatales, en cuya virtud y conforme a lo dispuesto en el precepto estatal, también básico, contenido en el artículo 43.2 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, modificado por Ley 4/1999, de 13 de enero, no pueden entenderse adquiridas por silencio administrativo licencias en contra de la ordenación territorial o urbanística.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s