Breu comentari de les Sentències dictades pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea el 05.06.2018 (assumptes C-574/16 i C-677/16), per Rosa Maria Pérez Pablo, Advocada de la Generalitat de Catalunya

Durant les darreres setmanes la premsa s’ha fet ressò de dues sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictades aquest mes de juny; s’hi ha emfasitzat que impliquen un canvi de doctrina en relació amb la mantinguda darrerament pel Tribunal sobre l’adequació al Dret Europeu de determinades previsions del Dret intern que estableixen diferències de tractament entre treballadors fixos i treballadors amb contracte de durada determinada.

En el següent enllaç accedireu al comentari complet de l’advocada de la Generalitat Rosa Maria Pérez Pablo, de les dues sentències dictades pel Tribunal el dia 5 de maig de 2018 en els assumptes C-574/2016 i C-677/2016 respectivament, ambdues relatives a la compatibilitat del dret espanyol amb la clàusula 4 de l’Acord marc sobre el treball de durada determinada.

Comentari Sentències TJUE Rosa M Perez Pablo

Portal d’e-Catalunya, l’espai virtual de l’EAPC, compta amb la participació d’Advocats de la Generalitat.

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya ofereix el Portal d’eCatalunya. Es tracta d’un espai de trobada virtual dels diferents col·lectius que treballen per a la formació del personal al servei de l’Administració Pública a Catalunya.

Al portal trobareu cinc grups de treball, en el grup “com apliquem les novetats en procediment administratiu” s’ofereix un espai d’actualització en matèria de procediment administratiu, amb aportacions doctrinals molt interessants de diferents professionals del dret, destacant les dels companys  Àngel Egea Llanés, Rosa M Pérez Pablo i Xavier Urios Aparisi.

Aquí teniu l’enllaç per accedir al portal on trobareu tota la informació.

https://eapc.espaistematics.continguts.cat/proc-adm/


  LA PROTECCIÓ DELS DRETS FONAMENTALS CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA EN LA JURISPRUDÈNCIA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA,

CIVIL I PENAL

En la nostra societat, tecnològicament avançada i amb una notable densitat de població i un augment dels estàndards de qualitat de vida, el soroll és un problema cada cop més present, al qual la jurisprudència, tant en l’ordre contenciós administratiu com en el civil i en el penal, s’ha hagut d’enfrontar i donar resposta, seguint la línia fixada pel Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal Constitucional espanyol.

El nostre company Francesc Claverol Guiu ha escrit un article en relació a la protecció dels drets fonamentals contra la contaminació acústica que podeu llegir  a la Revista Catalana de Dret Ambiental , Vol. 7, Núm. 1 (2016) en el següent enllaç.


Primera aproximació a   la Llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica

En data 24 de juliol de 2015 es va publicar al DOGC la Llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica.

La Llei 16/2015 introdueix modificacions rellevants en l’àmbit de la simplificació administrativa de l’activitat econòmica, en particular en el règim d’intervenció administrativa en aquesta, intentant clarificar els règims de la declaració responsable i la comunicació prèvia. Igualment, introdueix modificacions en matèria de règim jurídic i procediment administratiu, com les relatives al règim d’informes en el procediment administratiu i les modalitats de signatura tova al marge de la signatura electrònica avançada o reconeguda. Finalment, introdueix modificacions en matèria de règim local i en matèria de llicència ambiental, incendis, urbanisme i matèria forestal.

Amb la finalitat de realitzar una primera aproximació a la norma, el nostre company, Xavier Urios Aparisi, ha elaborat  un article que ha estat publicat en el número 29 de la “Revista Activitat parlamentària”, l’enllaç del qual us annexem.


Soroll, drets i tribunals: una visió transversal. La protecció en l’àmbit internacional i constitucional.

Francisco Claverol Guiu – RCDP blog

Tot i les importants implicacions que té el problema de la contaminació acústica, tant per a la salut com per a la qualitat de vida que comporta per a la nostra societat, el seu tractament jurídic presenta encara ombres i carències importants.

En aquest sentit, si bé el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals no protegeix explícitament el medi ambient com a tal, el Tribunal Europeu de Drets Humans (la jurisprudència del qual presenta una indubtable transcendència en l’ordenament intern, atès el que disposa l’article 10.2 de la Constitució) ha establert reiteradament, amb una notable jurisprudència extensiva, atenta a les noves tendències i canvis en la societat, que determinats danys ambientals, tot i que no posin en perill la salut de les persones, poden atemptar contra el seu dret al respecte de la vida privada i familiar, i privar-les del gaudiment del seu domicili a través d’ingerències o vulneracions immaterials, com les derivades del soroll. Per tant, el Tribunal incardina la protecció contra el soroll fonamentalment en el dret a la inviolabilitat domiciliària de l’article 8 del Conveni, i considera que la passivitat dels poders públics davant d’ingerències acústiques greus en l’àmbit domiciliari constitueix una vulneració del Conveni per part d’aquests. 

En la jurisprudència del Tribunal Europeu, cal destacar especialment el judici de ponderació que aquest efectua entre els diferents interessos en conflicte, amb el reconeixement d’un notable àmbit de discrecionalitat a les autoritats estatals, que es fa especialment patent en els supòsits de contaminació acústica derivada d’importants infraestructures de transport, atesos els interessos generals presents en el seu funcionament (sentències de 21 de febrer de 1990, assumpte Powell i Rayner contra el Regne Unit, de 8 de juliol de 2003, assumpte Hatton i altres contra el Regne Unit, o de 13 de desembre de 2012, assumpte Flamenbaum i altres contra França).

Quant a l’actuació de les autoritats estatals davant del soroll, aquesta no pot limitar-se a una mínima actuació sense eficàcia real (sentències de 16 de novembre de 2004, assumpte Moreno Gómez contra Espanya, o de 25 de novembre de 2010, assumpte Mileva i altres contra Bulgària) o amb retards injustificats (Sentència de 18 de juny de 2013, assumpte Bor contra Hongria), però es planteja el dubte de si cal un resultat satisfactori a qualsevol cost (Sentència de 9 de novembre de 2010, assumpte Deés contra Hongria), o bé és suficient una actuació de prevenció i possibilitat de participació en les decisions ambientals (sentències de de 21 de juliol de 2011, assumpte Grimkovskaya contra Ucraïna, o de 13 de desembre de 2012, assumpte Flamenbaum i altres contra França).

Pel que fa al problema de la prova del soroll, dels danys i de la seva relació de causalitat, cal destacar que el Tribunal Europeu de Drets Humans s’ha mostrat especialment flexible, a diferència d’altres tribunals espanyols (sentències de 16 de novembre de 2004, assumpte Moreno Gómez contra Espanya, de 21 de juliol de 2011, assumpte Grimkovskaya contra Ucraïna, o de 18 d’octubre de 2011, assumpte Martínez Martínez contra Espanya).

El Tribunal Europeu també ha admès que una pertorbació acústica purament ocasional i no continuada pot constituir una vulneració de l’article 8 del Conveni (Sentència de 22 de novembre de 2011, assumpte Zammit Maempel contra Malta), tot i que la jurisprudència espanyola, sobre aquest aspecte, es mostra encara vacil·lant. El Tribunal també ha considerat que la irregularitat urbanística de l’habitatge el priva de la protecció del Conveni (Sentència de 3 de juliol de 2012, assumpte Martínez Martínez i Pino Manzano contra Espanya), tot i que hi ha pronunciaments en la jurisprudència ordinària espanyola que consideren que el contingut del dret fonamental a la inviolabilitat domiciliària no pot dependre de la licitud urbanística de l’habitatge.

També el Tribunal Constitucional espanyol ha acabat entenent, per influència de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, que una exposició intensa i prolongada al soroll pot arribar a afectar el dret a la integritat física i moral de l’article 15.1 CE, sempre que suposi un perill greu i immediat per a la salut, i que quan el soroll no és tan intens, pot afectar el dret a la intimitat personal i familiar en l’àmbit domiciliari de l’article 18 CE, sempre que aquesta afectació provingui d’actes o omissions d’ens públics als quals sigui imputable (sentències 119/2001, de 24 de maig; 16/2004, de 23 de febrer; 25/2004, de 26 de febrer, i 150/2011, de 29 de setembre).

Tanmateix, la doctrina ha assenyalat discrepàncies entre el Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans en els requisits i procediments necessaris per acreditar el soroll, contraposant l’antiformalisme general del Tribunal Europeu amb el formalisme propi del Tribunal Constitucional (per exemple, en la Sentència del Tribunal Constitucional 150/2011, de 29 de setembre).

En qualsevol cas, cal no oblidar que tota aquesta construcció  jurisprudencial basada en drets de primera i segona generació obeeix bàsicament a la falta de previsió i protecció expressa del dret a una existència sense soroll.

Francisco Claverol Guiu
Advocat de la Generalitat

L’article complet el podeu llegir al nº 52 de la Revista Catalana de Dret Públic en el següent enllaç:  número 52 de la Revista Catalana de Dret Públic




_________________________________________________________________________

LA LLEI 39/2015 D’1 D’OCTUBRE. ARTICLE 90: ESPECIALITATS DE LA RESOLUCIÓ EN ELS PROCEDIMENTS SANCIONADORS

Seguim amb algunes novetats en matèria sancionadora derivades de les lleis 39/2015 i 40/2015, d’1 d’octubre, i fem referència en aquest comentari a alguna qüestió que també ens porta a parlar de recurs contenciós administratiu, les previsions de l’art. 90.3 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Podeu accedir a l’article de l’Advocada de la Generalitat Rosa M. Perez Pablo al següent enllaç.

Potestat sancionadora2

________________________________________________________________________

LA LEGITIMACIÓ ACTIVA DELS PARTITS POLÍTICS DAVANT LA JURISDICCIÓ CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA

En aquest article de l’advocada de la Generalitat Berta Bernad Sorjús, s’analitza l’evolució jurisprudencial en relació a la legitimació dels partits polítics per impugnar els actes administratius i les disposicions de caràcter general, fins arribar a la STS de 3 de març de 2014.

Podeu consultar l’article al següent enllaç:

Article Berta Bernad La legitimació activa dels partits polítics

_______________________________________________________________________

LA RECEPCIÓ A CATALUNYA DEL DRET A UNA BONA ADMINISTRACIÓ: LA GOVERNANÇA I EL BON GOVERN

Aquesta obra del Doctor i advocat de la Generalitat Francesc Mancilla, derivada de la seva tesi doctoral, aborda un dels temes més punyents del debat jurídic i polític actual. La democràcia exigeix transparència, ergo, informació verídica, i seguir els procediments clarament establerts a les normes; altrament la presa de decisió es desvirtua i transforma en quelcom que pot arribar fins i tot a destruir la pròpia democràcia. Va ser la Unió Europea qui, en el Llibre Blanc sobre la Gobernança, sentà les bases per incidir, també en els Estats membres, sobre tot allò que allunya la política de la ciutadania i el propi Tribunal de Justícia de la Unió va ser pioner en la definició del que tenia que ser el dret a la bona administració que avui en dia té una regulació multinivell, en el Dret de la Unió, en tractats internacionals, en el dret espanyol i en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
El dret a la bona administració, amb els elements que el configuren (titulars, eficàcia, garanties…) i el contingut que l’identifica (tracte imparcial i equitatiu en un període de temps raonable, presència real dels afectats en la presa de decisió, accés a l’expedient, resolució motivada, indemnització per “mala administració”…) ens marca una bona via per garantir el correcte exercici de molts dels altres drets jurídicament reconeguts, als quals aixopluga constituint al mateix temps una garantia suplementària per tal de fer-los eficaços.
Posar a l’abast de la comunitat jurídica la regulació multinivell d’una institució com és el dret a la bona administració, fent evident la seva existència com a tal i oferint les eines per a fer-lo efectiu, especialment en la seva recepció a Catalunya, en situa davant del repte d’obtenir la seva eficàcia, perquè se’ns mostren les vies legals i legítimes per a fer-ho amb tota contundència, amb els seus defectes i amb les seves virtuts.

Podeu consultar el llibre al següent enllaç:

Dret Bona Administracio F. Mancilla

________________________________________________________________________

LLEI 40/2015, D’1 D’OCTUBRE, DE RÈGIM JURÍDIC DEL SECTOR PÚBLIC. QUANT A LA POTESTAT SANCIONADORA DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

L’entrada en vigor de les lleis 39/2015, d’1 d’octubre, i 40/2015, d’1 d’octubre, implicarà novetats importants quant a l’exercici de la potestat sancionadora de les administracions públiques. D’altra banda, una de les primeres impressions que produeix a qui ha treballat en aquest àmbit la lectura dels articles corresponents és que les dues lleis citades aborden algunes de les qüestions que s’han plantejat com a més problemàtiques a la pràctica, i que s’intenten resoldre de manera definitiva.

Comencem l’anàlisi d’aquesta qüestió per la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, que regula els principis de la potestat sancionadora en els art. 25 a 31, regulació de principis en els quals, com dèiem, s’aborden algunes de les qüestions que havien plantejat problemes pràctics o dubtes en els últims anys.

L’article complet elaborat per l’advocada de la Generalitat Rosa M. Perez Pablo el podeu consultar al següent enllaç:

Potestat sancionadora oct 2015 v. cat

_________________________________________________________________________

ARTICLE SOBRE EL COS D’ADVOCACIA PUBLICAT A L’EDICIÓ ELECTRÒNICA DE LA REVISTA CATALANA DE DRET PÚBLIC

A l’edició electrònica de la Revista Catalana de Dret Públic s’ha publicat un interessant article sobre el Cos d’Advocacia de la Generalitat, que han escrit dos companys advocats associats de l’AIAGEC, en Xavier Urios i l’Àngel Egea.

Aquest article constitueix la primera aproximació doctrinal al Cos d’Advocacia de la Generalitat, oferint una visió històrica i també actual d’aquest cos funcionarial, alhora que efectua un seguit de reflexions sobre diversos aspectes d’interès en relació al mateix, com ara les notes característiques comunes als cossos de representació i defensa jurídica de les administracions autonòmiques, la posició de l’advocat públic en relació amb la institució a la que defensa i representa, l’externalització de serveis jurídics o la signatura de convenis d’assistència jurídica d’ens públics vinculats.

Aquí teniu un enllaç amb l’article

El cos d’Advocacia de la Generalitat

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s