pageHeaderLogoImage_es_ES

Sumisión química versus vulnerabilidad química. anÁlisis criminológico de los delitos sexuales facilitados mendiantE el uso de sustancias psicoactives a partir de una muestra de sentencia

La submissió química es defineix com l’administració de substàncies psicoactives a una persona sense el seu consentiment, ni coneixement, que anul·la la seva voluntat, per així facilitar la comissió de determinats delictes, que poden ser de naturalesa sexual com patrimonials.

És en els delictes sexuals, on en la última dècada s’ha produït un increment en la seva comissió, on es refereixen a relacions sexuals no consentides realitzades sobre una persona que es troba incapacitada o inconscient, a causa dels efectes de les substàncies psicoactives, com poden ser: alcohol, drogues, o fàrmacs.

En la literatura científica i criminològica, es distingeixen dos tipus de submissió química: la submissió química proactiva o premeditada, quan és l’autor del delicte qui subministra la substància a la víctima per abusar d’ella sexualment; i l’oportunista, en la que l’agressor aprofita l’estat d’embriaguesa, inconsciència o incapacitat a causa del consum voluntari d’alcohol o drogues per part de la pròpia víctima per cometre el delicte sobre ella (aquests supòsits son denominats, també, vulnerabilitat química).

Aquest article és el resultat d’una investigació de caràcter criminològic sobre aquesta tipologia delictiva mitjançant l’anàlisi de sentències condemnatòries des de 1999 fins al 2016, on de les conclusions extretes permeten un fer anàlisi preliminar del perfil criminològic dels agressors, de les víctimes i dels modus operandi del fet delictiu en relació als delictes sexual comesos mitjançant la submissió química. Es tracta d’una mostra molt petita (102 sentències analitzades), atès que hi ha una important “xifra negra” (diferencia la criminalitat aparent de la real) en aquests delictes perquè; d’una banda, hi ha sentències que son absolutòries perquè no s’ha arribat a demostrar en el procés penal l’existència del delicte, per maca de proves, i, d’altra banda, s’ha de tenir en compte que no tots els fets son denunciats per les víctimes, i per tant, hi ha una distància significativa entre els fets constitutius d’abús i agressions sexuals, i els que s’arriben a denunciar.

La finalitat d’aquest article, a part que es troba dins dels articles que integren la meva tesi doctoral que estic realitzant (Análisis jurídico-criminológico del uso de sustancias psicoactivas en los delitos sexuales: una perspectiva comparada), és que amb els resultats obtinguts es puguin començar a plantejar mesures preventives per fer front a aquests delictes.

El podeu consultar al següent enllaç:

https://reic.criminologia.net/index.php/journal