“Retornant l’odi amb odi es multiplica l’odi i augmenta la foscor d’una nit ja desproveïda d’estrelles” ( Martin Luther King, La força d’estimar)

Defineix la OSCE (l‘Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa) els delictes d’odi com a “tota infracció penal, incloses les infraccions contra les persones i la propietat, quan la víctima, el lloc o l’objecte són seleccionats per la seva connexió, relació, afiliació, suport o pertinença real o suposada a un grup que pugui estar basat en la raça, origen nacional o ètnic, l’idioma, el color, la religió, l’edat, la minusvalidesa física o mental, l’orientació sexual o altres factors similars, tant reals com suposats”. Aquests delictes d’odi estan motivats per la intolerància, pel rebuig frontal a aquells que són diversos, singulars.

L’animadversió present en aquestes conductes es justifica en la singularitat de la víctima, real o suposada, a partir d’una selecció de característiques específiques que la distingeixen de la resta.

Els delictes d’odi no són fruit d’una moda; els delictes d’odi sempre han existit, però en aquest moment estan augmentant exponencialment per diversos factors socials, econòmics i tecnològics. Les forces i cossos de seguretat així com el poder judicial durant molts anys han bregat amb delictes que emparaven aquesta motivació, aquest odi cap a determinades persones, però la resposta en poques ocasions era la més adequada per manca d’eines legislatives i també per manca d’eines formatives. Recentment el Centre d’Estudis i Formació Jurídica Especialitzada ha elaborat el Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament de delictes d’odi i discriminació que té com a principal objectiu “ facilitar les eines pràctiques per a la investigació, policial i judicial, i per a l’enjudiciament d’infraccions penals motivades per l’odi o discriminació(…)”.

Aquest manual es configura com una eina essencial, pel seu detall en l’anàlisi de la jurisprudència i de la normativa, per diagnosticar adequadament els problemes existents, i, també per les excel•lents recomanacions i bones pràctiques que incorpora.

El que en aquests moments està accionant totes les alarmes és que aquests delictes s’estan duent a terme a través d’Internet i a través de les xarxes socials, el que està proporcionant total impunitat als autors.

El discurs de l’odi no s’ha de confrontar amb la llibertat d’expressió, ja que genera hostilitat, discriminació, i contribueix, incita i justifica intolerància vers als que es considera singulars. El dany que es causa a les víctimes d’aquests delictes d’odi no és individual perquè afecta a la totalitat dels membres del grup al que pertany, i per tant afecta a la pau social. El discurs de l’odi emparat en les xarxes socials amplifica els seus efectes vers les víctimes que veuen com la seva dignitat és violada una i una altra vegada; però a més les xarxes socials permeten que l’espectre de l’odi arribi a més persones que se senten amb el poder de sumar-se a aquest atac.

El Tribunal Europeu de Drets humans ha explicat que no cal que s’inciti a la violència de forma directa per entendre que estem davant d’un delicte d’odi (sentència Féret contra Bèlgica de 16 de juliol de 2009), sinó que és suficient que s’inciti a l’odi, injuriant, ridiculitzant o difamant certes parts de la població i els seus grups específics. D’acord amb aquesta jurisprudència, determinades corrents a les xarxes que ultratgen, escarnien i insulten a determinades persones per la seva pertinència a un grup haurien de ser investigades i, si escau, enjudiciades. En aquest punt faig referència, no solament a l’assetjament que pateixen noies i nois a la xarxa per part dels seus companys, sinó també a l’onada denominada “catalanofòbia” que propicia que qualsevol desgràcia succeïda a un ciutadà de Catalunya vingui celebrada a les xarxes socials; un exemple recent i trist el tenim amb la mort de la diputada Muriel Casal.

Aranzazu Colom Nart
Advocada de la Generalitat