Sobre les noves Comissió Jurídica Assessora d’Extremadura i Comissió Jurídica Assessora de Madrid

Al Diari Oficial d’Extremadura del 29 de desembre de 2015, ha estat publicada la Llei 19/2015, de 23 de desembre, per la qual es deroga la Llei 16/2001, de 14 de desembre, reguladora del Consell Consultiu d’Extremadura. En la mateixa data, al Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid, ha estat publicada la Llei 7/2015, de 28 de desembre, de supressió del Consell Consultiu.

Aquestes dues normes ofereixen un especial interès per als col·lectius de funcionaris de carrera dedicats professionalment a l’advocacia al servei de l’Administració publica, ja que en el dos supòsits esmentats es preveu la supressió de l’antic Consell Consultiu de cadascuna de les comunitats autònomes indicades i la seva substitució per una Comissió Jurídica Assessora composada, íntegrament i exclusivament, per funcionaris del tipus indicat, en els termes que detallen les lleis esmentades. S’invoca com a justificació de la nova previsió la racionalització de l’administració i un menor cost per als ciutadans en el cas de Madrid, i en el cas d’Extremadura l’optimització dels recursos.

Per fer-nos una idea de la importància d’aquesta novetat, veiem tot seguint el que ha estat la composició dels dos Consells Consultius suprimits:
“Ley 16/2001, de 14 de diciembre, reguladora del Consejo Consultivo de Extremadura
Artículo 4. De los miembros
1. El Consejo Consultivo de Extremadura está integrado por Consejeros electivos y Consejeros permanentes.
2. Los Consejeros electivos, en número de cinco, serán designados entre juristas de reconocido prestigio que residan en la Comunidad Autónoma de Extremadura y gocen de la condición política de extremeños con, al menos, diez años de experiencia profesional, de acuerdo con el siguiente procedimiento:
a) Tres por la Asamblea de Extremadura, por mayoría absoluta de los Diputados que la integran.
b) Dos por el Consejo de Gobierno de la Junta de Extremadura.

3. Los Consejeros permanentes serán aquellas personas que, residiendo en la Comunidad Autónoma de Extremadura y gozando de la condición política de extremeños, hayan desempeñado alguno de los cargos que a continuación se relacionan durante, al menos, un mandato completo: a) Presidentes del Gobierno, del Congreso de los Diputados, del Senado y del Tribunal Supremo; y b) Presidentes de la Comunidad Autónoma de Extremadura, de la Asamblea de Extremadura y del Tribunal Superior de Justicia de Extremadura.
4. Los Consejeros permanentes se podrán incorporar en cualquier momento al órgano consultivo, previa comunicación por escrito, dirigida al Presidente de la Comunidad Autónoma de Extremadura
Ley 6/2007, de 21 de diciembre, reguladora del Consejo Consultivo de la Comunidad de Madrid

Artículo 7
Consejeros

Son Consejeros permanentes los ex Presidentes de la Comunidad de Madrid. Quienes ostenten tal condición podrán solicitar su incorporación al Consejo Consultivo en cualquier momento, previa declaración de no estar incursos en causa de incompatibilidad.

El cargo de Consejero permanente tiene carácter vitalicio.

Los Consejeros electivos, en número no inferior a seis ni superior a diez, son nombrados por Decreto del Consejo de Gobierno por un período de seis años, pudiendo ser reelegidos por una única vez. Los Consejeros electivos habrán de ser juristas con quince años de experiencia, o personas que hayan desempeñado alguno de los siguientes cargos:

a) Presidente de la Asamblea de la Comunidad de Madrid.

b) Consejeros y Viceconsejeros de la Comunidad de Madrid.

c) Alto cargo de la Administración General del Estado con categoría mínima de Subsecretario.

d) Alcalde de Madrid.”
Vist això, quant a la composició del que són les noves comissió jurídiques assessores, destaquem el següent:

-En el cas de la de Madrid la funció consultiva serà exercida en aquest òrgan pels serveis jurídics de la comunitat autònoma. Com a òrgan col·legiat estarà composat per president i vocals en nombre no inferior a 8 ni superior a 12. Els vocals han de ser lletrats de la Comunitat de Madrid, funcionaris de carrera, amb més de 10 anys d’antiguitat, adscrits a l’Advocacia General de la Comunitat de Madrid, nomenats per decret del Consell de Govern, d’acord amb els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat, mitjançant concurs, havent d’atendre al criteri de paritat entre homes i dones.  I el president serà nomenat per decret del Consell de Govern d’entre els vocals i a proposta d’aquests. El termini temporal del lloc és de sis anys podent ser nomenats de nou per períodes alternatius de la mateixa durada, i exerciran el seu lloc en règim de dedicació exclusiva.

Sens perjudici d’una lectura més atenta, en principi sembla que hi ha una atribució consultiva més intensa que en el cas d’Extremadura. Per exemple, en el cas d’Extremadura la Comissió Jurídica Assessora creada s’ocupa dels assumptes de reclamació per responsabilitat patrimonial d’entre 15000 euros i 50000 euros. Per a quantitats superior s’entendria que segons la Llei s’hauria d’acudir al Consell d’Estat.

-En el cas d’Extremadura, la previsió legal és molt similar a la de Madrid. Hi ha una diferència a destacar quant als components de l’òrgan la qual es fa en termes més amplis. En tot cas preveu que hi hauran un president i cinc vocals. Aquest seran nomenats per decret del Consell de Govern, a proposta del titular de la Conselleria amb competències d’Administració Pública, entre funcionaris de carrera amb la categoria de lletrats o Tècnics Superior Especialitat Jurídica (sic, si bé en castellà), de la Junta d’Extremadura, de l’Assemblea d’Extremadura o de qualsevol Administració Pública, sempre que reuneixin les condicions, experiència, qualificació i qualsevol altre requisit que en el seu cas es determini (per tant, sembla que això ha de quedar subjecte a desplegament posterior). Hauran de portar en el servei actiu en la dita categoria o especialitat més de 10 anys i no haver ocupar en els últims 10 anys cap càrrec públic o de naturalesa eventual (aquesta previsió és realment important). Els funcionaris nomenats seran declarats en situació de Serveis Especials. El seu càrrec es desenvoluparà en règim de dedicació exclusiva, i incompatible amb cap càrrec de representació popular ni amb l’exercici de qualsevol càrrec polític o administratiu, l’exercici de funcions directives en els partits polítics, sindicats o associacions amb ànims de lucre ni amb qualsevol classe d’ocupació al servei dels mateixos. El president serà nomenat per decret d’entre els vocals, a proposta del president de la Junta. El termini temporal del lloc serà de cinc anys, podent ser reelegits un sol cop.

Aquestes normes tenen un interès especial, perquè indiquen una clara aposta per la professionalització d’uns d’òrgans (els suprimits) que més que polititzats semblaven oficines de recol·locació d’un determinat personal, la qual cosa es fa recorrent, tal i com hem vist i per al màxim nivell de la matèria consultiva, a lletrats-advocats de cossos especialment dedicats a la tasca de l’advocacia a l’Administració Pública. És evident que uns òrgans com aquests, de composició professional i no política, comportarà l’elaboració d’una doctrina procedent totalment dels lletrats de la mateixa administració. També posen aquestes normes de manifest una confiança en el personal funcionari especialment qualificat, al qual li pertoca perseguir l’interès públic en la seva tasca, quelcom que hauria de ser una major garantia de defensa objectiva del mateix en un context, com ha estat els dels últims anys, que tendeix a qüestionar la tasca de l’Administració Pública en una línia de justificació de la desregulació i la privatització, com si aquesta fos la solució a tots els mals.

Finalment, i atesa la importància que especialment té avui dia tot el que tingui a veure amb l’estalvi, no està de més subratllar una notícia de l’agència de notícies Europa Press, apareguda el passat 19 de gener de 2016, en relació amb l’entrada en funcionament de la nova Comissió Jurídica Assessora de Madrid, i la supressió de l’anterior òrgan consultiu, segons la qual: “La supresión de este órgano ahorrará a los madrileños un total de 2,3 millones de euros anuales, sin que ello suponga merma en ningún momento para la imparcialidad e independència de la Administración Pública.”.

S’adjunten les dues lleis esmentades, per a facilitar la seva consulta.

Ley 19-2015, CJA Extremadura

Ley 7-2015, CJA Madrid

Carles Serrano i Núñez
Advocat de la Generalitat