La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar Sentència el 31.07.2015 en el recurs contenciós administratiu núm. 969/2012, interposat contra l’Acord de Govern GOV/28/2012, de 27 de març, pel qual es va aprovar el Pla d’ocupació per a la racionalització de l’organització i l’optimització del personal al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya 2012-2014.

De manera molt succinta: a la recurrent, funcionària interina del Cos d’Advocacia de la Generalitat de Catalunya, se li va aplicar la mesura de reducció de jornada en un 15% amb reducció de les retribucions corresponents; cal posar en relleu que alguns col•lectius havien estat exclosos de l’aplicació de la mesura esmentada per l’especialitat i transcendència de les seves funcions. La funcionària interina va recórrer contra l’Acord i la Sentència que ara s’analitza va estimar parcialment el recurs: va declarar disconformes i nuls de ple dret l’Acord i el Pla en allò que es referís al lloc que ocupa la recurrent i també les resolucions i actes dictats en aplicació seva que modifiquessin les característiques del lloc; va reconèixer a la recurrent les retribucions corresponents impagades des de la data de l’efectivitat de la mesura continguda en el Pla fins a la data de finalització de la vigència del Pla, amb els interessos legals corresponents i, finalment, va imposar les costes a l’Administració demandada en la quantitat màxima de 500 euros.

Quant al pronunciament de la Sentència, en destaquem les consideracions següents:

– el règim estatutari del Cos d’Advocacia de la Generalitat de Catalunya ve establert per la Llei 7/1996, de 5 de juliol, i n’és característica pròpia d’aquest règim jurídic, per l’especialitat de les seves funcions de representació i defensa, que es desenvolupi l’activitat professional en règim de dedicació exclusiva i amb incompatibilitat en relació amb qualsevol altra activitat professional.

Aquest marc jurídic s’ha de tenir en compte indefectiblement en adoptar qualsevol mesura que en desdibuixi l’organització com ha estat clarament marcada per la Llei, i considera la Sala que:

“Atendiendo a la especialidad y trascendencia de las funciones del Cuerpo de Abogados de la Generalitat cuyo régimen estatutario se ha recogido por Ley no se comprende la decisión de no incluirse en las exclusiones de la medida de reducción de jornada y salario correspondiente adoptada por el Plan.[…] Sí que es cierto que la Generalitat procedió a tratar de distinta forma a determinados cuerpos de personal por lo que debió acreditar porqué otros Cuerpos también específicos no seguían la misma senda o cuales eran las razones –diagnosis previa, cargas de trabajo, medidas previas de racionalización, etc-que motivaban que no se excluyeran de la reducción.”

– Al marge d’això, la Sentència també recull:

– que en el període probatori del procés s’havia acreditat que hi havia necessitats de personal del Cos d’Advocacia de la Generalitat de Catalunya, sense que s’hagués adoptat cap mesura provisional ni s’haguessin produït processos de provisió dels llocs. Conclou la Sentència que la mesura de reducció d’horari adoptada per als advocats interins no es justificava per un sobredimensionament de la plantilla en aquest cos específic.

– que tampoc no s’havia acreditat una reducció de la càrrega de treball que emparés la mesura d’acord amb el principi d’eficiència.

– que no constava cap element de prova que acredités que es va produir una reducció proporcional i correlativa de la càrrega de feina de la recurrent.

“… Prueba que, ante la alegación realizada, debió practicarse para acreditar que lo que no se producía era un enriquecimiento injusto de la Administración/empleadora, que ante las mismas tareas y funciones paga un salario inferior, puesto que esto sí que es contrario de forma manifiesta al principio de igualdad del artículo 14 CE y también a la cláusula 4 de la Directiva 1999/70.”

En suma, la Sentència conclou que la mesura de reducció de jornada i retribucions es va adoptar en el Cos d’Advocacia de la Generalitat sense una diagnosi prèvia i que durant la seva aplicació tampoc no es va produir cap adaptació per part de l’Administració.

Al marge de la qüestió concreta que s’analitza en la Sentència, es tracta d’un pronunciament important i d’un abast més general ateses les consideracions de la Sala sobre el Cos d’Advocacia, el seu règim estatutari específic i l’especificitat de les seves funcions; la Sala afirma de manera general que les peculiaritats del règim estatutari i de dedicació del Cos d’Advocacia requereixen, per a l’aplicació de qualsevol tipus de mesura de racionalització, que es tingui en compte el seu marc legal, que és el que es correspon amb l’essencialitat de les seves funcions i la seva transcendència per al conjunt de l’Administració de la Generalitat.

STSJ Cat 1-07-15 Reduccio jornada Advocats interins