El Ple del Tribunal Constitucional ( TC ) ha rebutjat els dubtes de constitucionalitat plantejats pel Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa ( TSJCM ) respecte de l’art . 46.1 de la Llei 29/1998 , de 13 de juliol , reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa ( LJCA ) . Aquest precepte estableix els terminis per recórrer en via jurisdiccional les decisions de l’Administració que es produeixen per silenci administratiu . Segons l’òrgan que planteja la qüestió d’inconstitucionalitat , l’article vulnera el dret fonamental a la tutela judicial efectiva sense patir indefensió ( art. 24.1 CE ) en la seva vessant d’accés a la justícia . L’article 46.1 de la LJCA fixa un termini de sis mesos per recórrer les decisions de l’Administració que es produeixen per silenci administratiu ( és a dir , aquelles en què no
hi ha resolució expressa ) . El precepte afegeix que els sis mesos es comptaran “per al sol•licitant i altres possibles interessats , a partir del dia següent a aquell en que, d’acord amb la seva normativa específica , es produeixi l’acte presumpte ” .
L’origen de la qüestió d’inconstitucionalitat , formulada pel Tribunal Superior de Justícia de Castella La Manxa , és la multa que la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient de la comunitat autònoma va imposar a un particular per haver podat alzines sense la preceptiva autorització. El particular va recórrer la sanció en via administrativa , però el recurs no va obtenir resposta . Davant el silenci de l’Administració, el particular va presentar recurs Contenciós administratiu davant el TSJCM . En les seves al•legacions , l’Administració va sol•licitar al tribunal que rebutgés el recurs per extemporani en haver estat presentat fora del termini de sis mesos que fixa l’article 46.1 de la LJCA.
La sentència del Ple, que compta amb el vot particular discrepant de la ponent , Adela Asua , entén que quan, com en aquest cas , el silenci administratiu té sentit negatiu ( és a dir , quan desestima la petició del particular ) el recurs no està subjecte a cap termini temporal, de manera que el precepte qüestionat no és aplicable a aquests supòsits. En conseqüència , desapareix també qualsevol sospita sobre la seva constitucionalitat , ja que el dret a la tutela judicial efectiva no es veu afectat .
El Ple arriba a aquesta conclusió després d’analitzar l’evolució de la regulació legal del silenci administratiu des de la promulgació de la primera llei reguladora del procés contenciós administratiu, el 1958, fins a l’última reforma de la llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú , el 1999.
La Llei 4/1999 , de 13 de gener , distingeix els efectes del silenci administratiu , segons sigui positiu ( és a dir , estimatori ) o negatiu ( desestimatori ) . L’estimació per silenci administratiu , subratlla el Ple, “té a tots els efectes consideració d’acte administratiu finalitzador del procediment” . Per contra, la desestimació per silenci administratiu ” té els únics efectes de permetre als interessats la interposició del recurs administratiu o contenciós administratiu que resulti procedent ” . És a dir , el silenci administratiu negatiu deixa de ser considerat un ” acte” amb efectes jurídics per tornar a la concepció tradicional segons la qual es tracta d’una ficció legal que obre la possibilitat d’impugnació ” .
Fetes les anteriors consideracions , el TC afirma que , d’acord amb la nova ordenació del silenci administratiu introduïda per la Llei 4/1999 , “ja no tenen encaix en el concepte legal de” acte presumpte “els supòsits en què l’ordenament jurídic determina l’efecte desestimatori de la sol•licitud formulada ” . I , en conseqüència ,” La impugnació jurisdiccional de les desestimacions per silenci no està subjecta al termini de caducitat que preveu l’article 46.1 JCASTC 2014 Art 46.1 LJCA