Descripció de l’escut i motivació
L’escut i el seu dibuix són un model explicatiu escollit en termes de simple utilitat, sense perjudici d’haver de respondre al model que podem qualificar, en termes vulgars, com d’escut tradicional.
Atès l’exposat, les característiques de l’escut són les següents:
1. Quant al “Camp”, es tracta d’un escut amb forma tradicional (sota aquesta denominació agrupo els models amb camp: rodó, ovalat, gòtic o apuntat, etc.)
2. Quant a les divisions del Camp, aquest és de “repartició irregular”, la qual es correspon amb el tipus conegut com: “Semipartit i tallat”.
3. Les tres particions resultants presenten els esmalts i les figures que són detallades a continuació.
Partició superior esquerra
1. Descripció
“Les quatre barres catalanes” en els corresponents colors vermell i groc.
2. Motivació
Identificar l’origen i caràcter català del Cos, i de l’Administració i del país per al servei dels quals ha estat creat.
Per altra banda, el seu posicionament físic en el cantó esquerre respon a la vessant femenina, holísticoglobal, passiva, acollidora, maternal, atès que els aspectes de caire patriòtic, els orígens, es corresponen amb el nivell no racional, sinó més bé amb el nivell sentimental i ubicat simbòlicament en el cor.

Partició superior dreta
1. Descripció
“Una imatge del Sol” sobre fons blanc.
2. Motivació
La imatge del Sol es correspon, simbòlicament, amb l’element actiu, generador (que diposita la llavor en el passiu – així el país i l’administració als que servim, representats per les quatre barres – donant d’aquesta manera lloc a la fecundació que es relaciona amb el producte “fecund”, valgui la redundància, abundós, creatiu), amb el dinamisme, amb l’empenta decidida en la lluita i la defensa (jurídiques en aquest cas). Per això, el seu color ha de ser taronja, perquè és un Sol naixent i s’eleva cap amunt, il·luminant la terra amb el seu bon fer, que no solament ha de ser savi sinó també càlid, protector, paternal, qualitats aquestes referides també a la relació que ha de tenir l’associació amb els membres del Cos.
En alguna disposició legal llatinoamericana, en regular una escut d’armes determinat s’hi assenyala que el Sol significa la veritat, la claredat, la gràcia, la majestat, l’abundància i la riquesa, i és símbol de la llibertat i la benevolència.
Per altra banda, el fons ha de ser blanc, al·ludint així a la netedat, a la claredat, a la llum que aporta confiança als humans, i que esvaeix la foscor i les tenebres que ens espanten, claredat que ha d’aportar el correcte exercici del Dret i que ha de contribuir a la lluita per eliminar la vessant negativa de la foscor opressiva de la burocràcia envers el ciutadà.

Partició inferior
1. Descripció
“Una balança que penja de l’espasa de la Justícia”.
La balança és daurada i l’espasa és d’un model tradicional medieval, amb el pom o puny i la guarda vermells.
El fons és blau cel intens.
2. Motivació
No fa falta estendre’s massa en el significat simbòlic de la balança i l’espasa de la Justícia, que tant habitualment és utilitzada simbòlicament, i al·legòricament pels diferents col·lectius relacionats amb el Dret i amb l’Administració de Justícia, però sí que es vol insistir especialment en algun aspecte que cal tenir sempre “in mentis”.
La balança és daurada perquè aquest color al·ludeix a la culminació de la “Gran Obra” en simbologia alquímica. En la mateixa línia, el jurista, així el que treballa a l’Administració, ha de depurar “el seu fer”, perquè arribi a superar el que comença com un “ofici” per acabar esdevenint un “Art”.
L’actitud necessària per aconseguir això requereix d’una qualitat moral especial, i excepcional, de la que hauria de gaudir el jurista que serveix a l’Administració Pública (insisteixo, no “l’Administració Pública” sinó “a l’Administració Pública”) i, per tant, a l’interès públic, general, de tots els ciutadans, qualitat moral que ha de ser exigible de manera extraordinària a l’Advocat de la Generalitat. Dit això, cobra un valor especial un dels significats de la balança que és el de la “imparcialitat”.
Per altra part, segons el simbolisme heràldic, l’Or simbolitza la noblesa, l’esplendor, la prosperitat, la magnanimitat, la constància, la riquesa, el poder i (un altre cop) la llum (en aquest cas podríem parlar de la llum de la Justícia) i fa també al·lusió a les virtuts cavalleresques.
Per complementar el referit a l’Or, en alguna disposició reguladora d’un escut d’armes s’ha trobat la referència a que aquest simbolitza les virtuts de la caritat, la justícia i la clemència; de les excel·lències la noblesa, i que simbolitza també la puresa, la generositat, la llarga vida, el poder i la constància que s’ha de tenir en els perills.
Quant a l’espasa al mig, equilibrada, recta, vertical, té, entre d’altres significats, el de la voluntat d’allunyar les pressions, la qual cosa al·ludiria a l’autonomia de criteri de què ha de gaudir l’Advocat de la Generalitat. Al respecte, és important retenir el que Kant comentava sobre el fet d’utilitzar l’espasa de la Justícia no tant per allunyar tota influència estranya al Dret sinó per llençar-la a un dels plats de la balança quan aquesta no s’inclina de la banda desitjada. Recordem en això el “Vae Victis” de Breno, cap dels Gals davant els romans vençuts i obligats a pagar perquè els seus vencedors marxessin.
La fulla de l’espasa seria platejat. Quant a això, el color “Plata” heràldicament al·ludeix a la puresa, la fe i l’obediència, a la integritat i la gratitud (en un sentit moral), i també a l’empara dels més dèbils i desvalguts davant la força bruta (que en els temps cavallerescos eren els orfes i les donzelles).
El pom i la guarda de l’espasa serien vermells. Al respecte, heràldicament el color vermell (“Gules”), simbolitza el déu Mart, l’Ares grec, l’element foc, la fortalesa, el valor, l’honor i la victòria.
Es considera així que el pom i la guarda han de tenir aquest color perquè l’espasa s’agafa pel pom i la guarda protegeix la mà que l’agafa, la qual cosa expressa l’actitud i la intenció amb la que s’han d’exercir les nostres facultats i atribucions com advocats i funcionaris al servei de l’interès públic i de l’Administració Pública, en la mesura que aquesta resta constituïda amb caràcter vicari respecte d’aquest objectiu de caràcter general. També al·ludiria a la combativitat que ha de tenir l’Associació en defensa dels interessos dels advocats de la Generalitat, com a tals advocats i com a membres de l’Associació.
Més concretament respecte de la guarda de l’espasa també es vol significar amb el color vermell que la defensa no es fa amb una actitud apocada, disminuïda, servil o submisa, sinó amb coratge, decisió i voluntat de victòria.
El fons és blau . En relació amb això, des del punt de vista de l’Heràldica el color “Azur” (blau), simbolitza Venus, l’aire, i les qualitats de (un altre cop) justícia, obediència, lleialtat (aquestes dues últimes podríem relacionar-les amb el nostre vincle amb l’Administració, pel fet que no som juristes privats), pietat i prudència. També és un color que es relaciona amb l’espiritualitat i, en definitiva, il·lustraria sobre els valors superiors en els quals s’hauria d’emmarcar la tasca dels Advocats de la Generalitat i de l’Associació.
Per últim, i quant als colors i respecte d’algun complement simbòlic d’aquests, si s’atén al que ha estat exposat anteriorment, podem veure que en l’escut resten recollides les virtuts cardinals tradicionals de PRUDÈNCIA, FORTALESA, JUSTÍCIA I TEMPRANÇA (“Prudentia”: “Azur” ; “Fortitudo”: “Gules” ; “Iustitia”: Azur ; “Temprança”: “blanc” com a resultat de l’harmonia equilibrada de tots els colors de l’Arc de Sant Martí i de l’equilibri de la balança i la seva relació, també equilibrada, amb l’espasa).
L’assumpció d’aquestes virtuts en la nostra conducta i en el nostre exercici professional com advocats i com persones, entre nosaltres i amb la resta dels ciutadans, donen com a resultat la “noblesa” en el sentit més pur de la paraula i, en definitiva, l’Or de les virtuts cavalleresques que s’hi esmentaven amb anterioritat.
Per finalitzar amb el significat i simbolisme de la balança és interessant citar un text de Rudolf Von Ihering, en “Estudios Jurídicos – La lucha por el Derecho. Del interés en los contratos. La posesión”, segons la traducció des de l’alemany feta per Adolfo González Posada, professor de la Universitat de Madrid, que vaig trobar a Internet, i que diu el següent:
3. Complements exteriors possibles
En els punts anteriors ha estat descrita la proposta d’Escut. A part d’això, es podria fer referència a la possibilitat de complementar aquest amb algun altre element extern. Al respecte, es podria considerar la inclusió del que seria més o menys una mena de corona d’olivera, en la part exterior inferior.
A part de l’efecte decoratiu de la corona, aquesta té un significat clarament referit a la Pau, la qual cosa lliga l’exercici i pràctica del Dret amb la pau social que la realització de la Justícia cerca en la societat. A més, la corona d’olivera estava consagrada a Minerva/Palas Atenea, deessa de la saviesa intel·ligent (per no dir de la “intel·ligència” a seques), i els vencedors olímpics eren saludats i rebuts amb rams d’olivera. En alguna disposició he trobat que l’olivera simbolitza la permanència, la continuïtat i la constància.
En segon lloc, entre la corona d’olivera i la part inferior de l’escut es podria incloure un rètol amb algun lema. Com a tal, i per posar algun exemple, es podria indicar quelcom com: “LABOR PRO IURE PUBLICO”, “PRO ADVOCATO GENERALITATIS”, o similar, i que podria ser igualment en llengua catalana. També es podria col·locar aquest rètol o emblema en la part exterior superior de l’escut.
En una expressió gràfica més detallada, aquests elements exteriors es complementarien amb el nom de l’associació: “Associació d’Advocats/des de la Generalitat de Catalunya” en lletra gran llatina, o gòtica.
En tot cas aquests elements exteriors són assenyalats a efectes indicatius i no tenen perquè formar part forçosa de l’Escut. Potser per més endavant podrien ser considerats adients.
Barcelona, maig de 2005
Carles Serrano i Núñez
Membre de l’AIAGEC